El entrenador alemán mai va saber incrustar les seves dues estrelles Maradona y Schuster
El intent per establir el fútbol alemany que dominaba fins aleshores va durar dues temporades en el Barça 81-83.
Entrenador
dur, carismàtic agressiu i amb molt de caràcter son alguns del adjectius que
conformen el tarannà de un dels millors entrenadors de la historia del futbol.
De fet, continua sent l’únic entrenador que ha guanyat la lliga de campions, la
copa de la UEFA y la recopa en tres equips diferents el Bayern de Munich , el
Borussia Moenchengladbach, F.C. Barcelona.
Udo va néixer el
16 de Gener de 1935 a la Prussià oriental que pertanyia Alemanya, y que
actualment es l’àrea de Polònia. Va ser entrenador del F.C. Barcelona (1981-
1983), va ser entrenador en l’època de Schuster amb l'arrivada del alemany al Camp Nou y la temporada següent de un jovenísim Diego armando Maradona que pots temps després es convertiría en el millor jugador del món.
Com entrenador
del F.C. Barcelona va veure com el equip perdia una lliga que tenia guanyada. De
fet, el quadre blaugrana disposava abans de enfrontar-se contra el Espanyol a
casa, de un coixí de cinc punts quan restaven vuit per a la finalització del
campionat. Però la lesió de Schuster a meitat de temporada va provocar que el
equip no pugues mantenir el seu avantatge y perdés una lliga que tenia guanyada.
El entrenador
alemany sempre amant de la psicologia y de la estratègia segons deien
ex-jugadors seus como Alexanco o Julio Alberto sempre utilitzava un 4-3-3 per
que casava amb el seu plantejament ofensiu el mateix que tenia el
F.C.Barcelona. Aspectes claus per entendre com l’equip es va aixecar per poder
aconseguir la seva segona recopa contra el Standard de Lieja al Camp Nou amb
gols de Quini y del petit Simonsen. El equip Belga era innovador per fer
aquella estratègia tan poc utilitzada fins aleshores, com era avançar els seus
jugadors per provocar el fora de joc.
En
aquell moment el barcelonisme es va veure recompensat per la lliga que havia
perdut incomprensiblement. Però no tots els aficionats y la directiva van
quedar prou contents, la lliga perduda va fer mal y el Barcelona es va fer a la
temporada següent amb Diego Armando Maradona per 1.200 millones de pessetes, fitxatge
record en la historia del futbol.
A principi de
temporada tothom donava per fet que aquest equip entrenat per el millor
entrenador del moment, y amb dos del millors jugadors del mon com eren el
Alemany y el argentí, arrasaria en el campionat de lliga. Doncs res mes lluny
de la realitat, y es que Udo donava molta importància el joc d’equip per damunt
de les individualitats, però les seves estrelles no estaven d’acord amb aquest
plantejament y Schuster que es va lesionar en un partit contra el Athletic de Bilbao
de lliga la temporada anterior, veia com podia perdre el seu lloc en detriment
de l’argentí.
Recordem que
abans nomes es podia jugar amb 2 jugadors estrangers y el barça en tenia 3 per
tant havia de descartar un cada partit. L’egoisme del jugador alemany va
provocar que vulgues jugar molts dels partits lesionat amb una cama trencada i ,per tant, perjudicar el rendiment de l’equip.
D’ell jugadors
com el Lobo Carrasco o Victor Muñoz destacaven el esperit de victòria però
també la seva poca adaptació als companys. Així amb aquestes mancances y amb un
Maradona que no s’adaptava a la estratègia del seus entrenador el F.C.
Barcelona va deambular a la lliga on no va tenir cap opció de guanya-la.
Veient aquesta
situació Jose Luis Nuñez va decidir un canvi de entrenador y es va decantar per
la opció que demanava el vestidor, com es l’arribada de Cesar Luis Menotti la temporada
83-84.
Amb aquest breu
període s’acabava un dels projectes mes ambiciosos, però que va finalitzar només
amb una recopa i una copa del Rey. Començava un periode nou que res tenia que
veure amb el anterior.